Conflictes de parella i separació: com gestionar-los de cara els fills

Els conflictes de parella formen part de la convivència, però quan hi ha fills pel mig, la manera com es gestionen pot tenir un impacte important en el seu benestar emocional. Tant si es tracta de desacords puntuals com si la relació arriba a la separació o el divorci, és fonamental actuar amb responsabilitat i consciència.

És un repte? Potser sí, però com a mares i professionals que també vivim la criança en el dia a dia, (i les discussions 😜) sabem com poden ser de complexos aquests moments. Per això, hem volgut recollir en aquest article, basat en fonts fiables com els professionals de la salut mental de Sant Joan de Déu, eines que ens ajudin a gestionar aquestes situacions de manera saludable i acompanyar els nostres fills en aquest procés d’adaptació.

Imatge
nen asiàtic assegut al llit plorant amb els pares de fons discutint

Quan les discussions de parella afecten els fills

Els nens i adolescents perceben les tensions entre els seus pares, fins i tot quan intentem amagar-les (com diria el meu fill, tenen l’orella fina! 😉) Quan els conflictes són freqüents o es converteixen en discussions obertes, poden sentir-se insegurs, angoixats o culpables. Això pot afectar la seva autoestima, el seu rendiment acadèmic i les seves relacions socials.

A casa, totes hem passat per moments de desacord i sabem que gestionar-los amb respecte i calma és clau. La teoria sempre és més fàcil que la pràctica, ho sabem… però s’ha d’intentar, no? 

Algunes eines útils per afrontar les discussions de manera constructiva són:

Escolta activa: Intentar comprendre el punt de vista de l’altre abans de respondre, sense interrompre ni jutjar. 😬

Tècnica del sandvitx: Iniciar amb un comentari positiu, expressar la preocupació de manera clara i acabar amb una proposta constructiva. (És “guai” la idea Sandwich…)

Autoregulació emocional: Evitar parlar en moments de tensió i prendre un temps per reflexionar abans de respondre. (Per experiència pròpia, sortir a donar un tomb a la mançana ajuda… 😜)

Evitar la crítica destructiva: Centrar-se en com ens sentim i què necessitem, en lloc d’acusar o menysprear l’altre. Oooommm 🧘🏻

Quan les discussions es tornen habituals o destructives, pot ser recomanable buscar suport en un especialista en relacions de parella i criança. 🔝🔝

Quan el conflicte de parella porta a la separació

Hi ha moments en què, malgrat els esforços, la convivència es fa insostenible i la separació esdevé la millor opció. Sabem que prendre aquesta decisió no és fàcil i sovint ens genera dubtes i pors. Però quan la relació es torna perjudicial, és essencial prioritzar la salut emocional de tots els membres de la família.

Decidir separar-se requereix reflexió i, en molts casos, suport professional per gestionar el procés amb respecte i maduresa. L’objectiu ha de ser garantir l’estabilitat dels fills i assegurar-los que, malgrat els canvis, continuen comptant amb el nostre amor incondicional.

Imatge
nen petit mirant per la porta de vidre

Acompanyar els fills en la separació

Cada nen viurà la separació de manera diferent, segons la seva edat, maduresa i personalitat. És natural que experimentin emocions com la tristesa, la confusió o la preocupació pel futur. A nosaltres, al llarg de la nostra vida, també ens han hagut d’acompanyar en situacions difícils, i sabem com de fonamental és fer-ho amb amor i paciència, no? 😉

🔹 Escoltar-los i validar els seus sentiments: Oferir-los espais per expressar-se i assegurar-los que són escoltats i compresos. 

🔹 Mantenir la rutina: Conservar els horaris i costums habituals dins el possible per proporcionar estabilitat. 

🔹 Fomentar una relació sana amb ambdós progenitors: Transmetre als fills que poden continuar estimant i tenint contacte amb tots dos sense haver d’escollir. Sembla lògic, però en aquests moments la lògica no sabem si hi és molt present… 🤔

🔹 Explicar els canvis amb un llenguatge adaptat: Ser clars i honestos sobre la nova situació sense sobrecarregar-los d’informació. El que necessitem treure per desfogar-nos millor fer-ho amb un familiar o amic. 

Un recurs que pot ser de gran ajuda en aquest procés és la lectura de contes que abordin la separació d’una manera comprensible i propera. Un exemple és el llibre Quan la casa se’ns va partir, publicat per l’editorial Bromera, que ajuda els infants a entendre i acceptar els canvis familiars. Aquest conte es pot escoltar narrat a Un Conte Més, disponible a Spotify i a la web, també el pots adquirir en el següent enllaç: Quan la Casa se’ns va partir.

Imatge
portada amb fons del conte quan la casa se'ns va partir

Com explicar als fills la separació

Quan arriba el moment de comunicar la separació, és difícil trobar les paraules adequades. És fonamental adaptar el missatge a l’edat dels fills i transmetre’ls seguretat:

Explicar-ho conjuntament: Sempre que sigui possible, donar la notícia junts amb un missatge clar i serè

Transmetre seguretat: Assegurar-los que la separació és una decisió nostra de la qual no en tenen cap responsabilitat. 

Donar espai a les emocions: Escoltar-los sense pressió, validant els seus sentiments i oferint-los suport. 

Assegurar continuïtat: Explicar-los què canviarà i què es mantindrà igual per reduir la incertesa. 

Promoure la coparentalitat: Fomentar una relació respectuosa entre els pares o mares per garantir el benestar dels fills. 

Ha de ser difícil tornar-te a coordinar quan la cosa s’ha descoordinat del tot…😜 Però els ajuda molt a gestionar emocionalment aquests canvis si veuen que encara podem parlar-nos i coordinar-nos pel seu bé.

Imatge
mare abraçant al seu fill petit

Errors que cal evitar

En moments de tensió és fàcil caure en errors, però és important ser-ne conscients per evitar-los:

Utilitzar-los com a missatgers: No han de ser el pont entre nosaltres ni transmetre informació. 

Menystenir l’altre progenitor: Fer comentaris negatius genera un conflicte de lleialtat i malestar emocional. Aquí un altre: ooooommmm 🧘🏻😜

Competir pel seu afecte: Els regals o permissivitat excessiva no substitueixen el temps i l’amor. 

Implicar-los en discussions legals: Evitem que visquin de prop desacords sobre custòdia o manutenció. 

Fer-los triar entre un progenitor o l’altre: Tenen dret a mantenir una bona relació amb tots dos. 

Imatge
nena abraçada a un peluix amb pares discutint de fons

Afrontar el procés amb maduresa

La separació és un procés que requereix temps i adaptació, tant per a nosaltres com per als fills/es. Tot i que és dolorós, sabem per experiència pròpia (com a filla), que la majoria dels nens aconsegueixen superar la crisi familiar i poden sortir-ne més forts si compten amb un bon acompanyament emocional.

Si la situació es complica i els fills mostren signes de patiment emocional sostingut, pot ser útil buscar l’ajuda d’un professional. Cada família és única, però el més important és recordar que, més enllà de la separació, el que realment compta és el respecte mutu i l’amor cap als fills i filles. 

Imatge
mare i filla donant-se la ma

Aquest article s’ha basat en fonts especialitzades com diferents professionals de la salut mental de Sant Joan de Déu i la nostra pròpia experiència com a famílies. Si necessites més informació, pots llegir un dels articles consultats aquí: https://escolasalut.sjdhospitalbarcelona.org/ca/consells-salut/salut-mental/com-explicar-als-fills-divorci-separacio-dels-pares

Et pot interessar

Llegeix més publicacions del blog